Jump to content

CAJÓN: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA


Garroferal

Publicaciones recomendadas

Jaume Asens, de Podemos

El president d'Unides Podem en el congrés espanyol, Jaume Asens, ha retret al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que es plantegi l'incompliment del calendari de reforma de la sedició al codi penal. “No és seriós”, ha dit durant el debat de pressupostos en la cambra baixa. Asens ha defensat la necessitat que les eleccions catalanes del 14 de febrer pròxim se celebrin amb “normalitat”, sense “l'anomalia” dels presos polítics. Camp s'havia compromès aprovar la reforma del codi penal abans d'acabar l'any, però ahir va dir en una entrevista que se sentia faltar al compromís i es traslladava al 2021.

“No podem esperar més”, ha subratllat Asens, ja que “cada dia que passa sense abordar la reforma és un dia més d'injustícia”. També a remarcat que “qualsevol proposta de desbloqueig del conflicte a Catalunya passa per abordar ja sense més demora la qüestió” dels presos.

“Al cap d'un any de govern no podem esperar més”, ha insistit, i s'ha preguntat: “Com pot ser que no hi hagi encara una proposta concreta?”. Asens ha afirmat que la proposta no és cap “intercanvi de cromos” sinó que és un “compromís de legislatura”.

Enlace al mensaje

L’Espanya d’Espanyes

Paraules de Ximo Puig (PSPV)

"És urgent corregir l’acumulació centralitzadora de poder a Madrid. La deriva centralista s’ha accentuat. Falta més reconeixement emocional de la diversitat i pluralitat d’Espanya. La via valenciana, com també Catalunya, necessita recursos. Els valencians tenim dret a disposar dels mateixos recursos per habitant que la resta d’espanyols per a gestionar les mateixes competències. I això es concreta en disposar de 1.336 milions addicionals a l’any. En honor a la veritat, alguna cosa s’està movent. Espanya ha de recompondre els afectes amb Catalunya en nom de la reconciliació comunitària.

Els senyals estan a la vista de tots: pulsions atàviques d’un nacionalisme espanyol que no és hegemònic; i aspiracions nacionals en la perifèria que tampoc són hegemòniques en els seus territoris. Espanya ha de fer un pas. I gran. Però Catalunya també té una responsabilitat després d’anys de deriva unilateral i de camí a enlloc. Catalunya ha d’eixir del ‘callejón del gato’ de Valle Inclán; Ha de deixar de mirar-se en un espill deformant que reflecteix una imatge que pocs ja reconeixem. Catalunya és la llum i el color de Miró, no les tenebres de Goya i les seues garrotades.

Els maximalismes aboquen a maxifracassos, i aquests generen maxifractures. És elemental: no es pot donar l’esquena a la meitat de la població d’una comunitat, siga com siga aquesta meitat. Nosaltres, mentre arriba una reforma de la constitució, apostem per construir –des de la governança compartida– un federalisme pràctic.”

Enlace al mensaje

Les veïnes tafaneres

A l'hora baixa tres veïnes enraonaben al celobert abocada cadascuna a una finestra de pisos diferents. Era una conversa lenta, mandrosa, sense interés, acompanyada de badalls i de silencis. Parlaven les dones sense ganes de parlar, perquè al pis ja no quedava llum del dia, i també per no encendre la llàntia de gas i fer algun estalvi. Tanmateix encara hi havia una mica de sol a la barana del terrat, i allà ben alt el cel persistia indiferent, descolorit, amb clarors diluïdes. Les paraules d'aquestes dondes queien al fons obscur del celobert senseres, pausades, arrodonides per la quietud de l'hora, com si portassen amb elles el plom de la fatiga de tota la jornada. El que deia l'una, bé podria haver-ho dit l'altra, perquè només eren pensaments pastats en la mateixa monotonia del moment.

Enlace al mensaje

VICTUS, de Albert Sánchez Piñol

Victus és una novel.la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocaliptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantajat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar.

Victus és un prodigi d'informació i rigor al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de treze mesos i el bombardeig de més de trenta mil proyectils.

Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins al civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles.
 

Enlace al mensaje

Pugues Déu cometre un crim?

Començaré per dir que solament “conec” al Déu dels cristians, majorment per imposició, i als déus de l'Olimp, aquests per la meva inclinació a la lectura dels anomenats clàssics grecs. No conec més. Però sí afegiré una cosa: no creo en la seva existència.

D'altra banda es diu “crim” a un delicte greu, i delicte és una acció o cosa reprovable. I aquí sí m'atreveixo a jutjar, sota el meu criteri personal per descomptat. I, llavors, no és que aquest Déu, invent humà al meu entendre, pugui cometre un crim, sinó que ja ho va cometre. I ho va cometre amb la creació de l'home, que si va anar a imatge i semblança seva, la seva imatge va quedar molt mal parada per la frevolesa i imperfecció de l'ésser humà.

Potser perquè m'afanyo, sense aconseguir-ho com volgués, que allò que faig sigui el més perfecte possible, la imperfecció humana només va poder sortir d'un mal alfarer, ja que es juga amb aquest noble ofici per indicar la creació de l'home. Un bon alfarer faria, encara amb mal fang, millor obra que la del Déu que criden dels Exèrcits uns, i altres creador de l'Univers. Va haver de, el bon personatge, tenir un dia infaust, perquè si ho va crear tan imperfecte a dretcient, ja no li cridaria crim, sinó una mica més horrible: i, malgrat el meu etern dubte sobre ell, i per respecte als quals creuen, prefereixo ometre l'adjectiu.

Enlace al mensaje

Debats a la Vila Joiosa

Diverses persones d’Esmorzar de la Terra, Espai de debat, es va estar a la Vila Joiosa procedent de diferents llocs de les Comarques Centrals del País Valencià, Països Catalans.

Hem estat esmorzant en el bar “El meu Bar” de l’avinguda Pianista Gonzalo Soriano al costat de la rotonda i davant de la fàbrica de “Xocolates Valor” que per motius del Covid-19 no vam poder visitar el seu Museu del Xocolate.

Entre els temes que es van debatre:

El paper que estan fent els sindicats amb la finalitat d’aplanar les relacions entre les persones treballadores i les empreses. S’arriba a la conclusió que el treball que realitzen les persones alliberades sindicalment sol ser més reconegut per la part empresarial que per la part de les persones treballadores. Sense oblidar la gran quantitat de crítiques que reben.

Un altre dels temes tractats ha sigut la falta de comunicació entre les persones i s’arriba al desenllaç que aquesta circumstància dificulta unes bones relacions entre la gent, on l’interés personal sempre l’anteposen sobre l’interés general de la societat. Sense oblidar la gran pressió i repressió que des de Castella (l’Espanya d’Ayuso i cia.) es fa sobre el poble de parla catalana, estant sempre amenaçats.

 

Enlace al mensaje
  • 2 semanas después...

Nadala

de Miquel Martí i Pol

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
 
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.
 
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
 
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella

Enlace al mensaje

La Bressola a la Catalunya Nord

L'associació La Bressola, que té set escoles de parla catalana a la Catalunya Nord, amb el sistema d'immersió, vol obrir un nou establiment a Perpinyà donada la creixent demanda d'alumnes que volen rebre els estudis en català. Segons el diari L'Indépendant, el projecte inclouria dos centres, un d'educació primària de cara al curs vinent i un d'educació secundària pel curs posterior.

Es tracta d'un pla que va estar bloquejat durant tres anys i que, segons el president de l'associació, Jean-Sébastien Haydn, representa a hores d'ara una necessitat urgent.

Actualment, l’associació La Bressola té 1.021 alumnes, des de la llar d'infants fins a l'últim curs de primària. Es tracta una xifra notable si tenim en compte que la població total de la Catalunya Nord és de només 450.000 habitants.

El nou 'liceu' seria el primer institut en llengua catalana del territori i permetria que els alumnes poguessin continuar els estudis en català després de la primària.

El president de l'associació ha explicat que el seu primer centre, que va començar a funcionar l'any 2003 al Soler (Rosselló), va ser tot un èxit. El centre té amb 200 alumnes tot i que només estava previst per 150.

En aquest sentit, La Bressola ha celebrat també en un comunicat la decisió dels dos senadors de Catalunya Nord, François Calvet i Jean Sol, que el passat 10 de desembre van aconseguir aprovar una proposta de llei relativa a les llengües regionals i la seva promoció, proposada pel diputat Pau Molac.

La Bressola ha indicat que la proposta de llei i de diverses esmenes en favor de l'ensenyament per immersió ha arribat, però, "després de 40 anys d'existència". Si més no "encara ha de ser validada en segona lectura perl'Assemblea nacional" i esperen que els diputats "també siguin a l'alçada".

Enlace al mensaje

El 1943, el poeta, gramàtic i activista Carles Salvador (València, 1893-1955) va publicar el llibret Nadal, flor cordial amb composicions simples i alegres, com aquest sonet titulat “Nit de Nadal”:

Nit de Nadal. Dolça nit, meravella.
nit en què el cor com la flor es desclosa
i l’esperit dins la calma reposa
perquè l’orgull ha tancat la parpella.
Nit de Nadal. Nit de lluna i estrella.
De paradís s’ha tornat tota cosa.
Ja no té punxa ni l’arç ni la rosa,
ni amarga amor l’oblidada donzella.
Dintre dels cors no hi ha plany no dolor
i en els cervells pensaments no hi ha mal.
Nit de Nadal. Clara nit, nit d’Amor…
Ai, dolça nit! Ai, Jesús! Ai, bon Déu!
Feu, Vós, senyor, ja que tot ho podeu,
que siga sempre la nit de Nadal.

Enlace al mensaje
×
×
  • Crear nuevo...

Información importante

Utilizamos cookies propias y de terceros para el correcto funcionamiento de la página y con fines analíticos. Más información en Términos de Uso y Política de privacidad.